Quiteria Guirao, directora. Galilea.153 juliol-agost 2021
En aquests dies la nostra esperança la podríem resumir com a tenir salut i treball. En el moment en què concebem aquesta revista per al temps estiuenc, ens animà el parlar d’un tema suggeridor: esperança vs incertesa. Entrem en el segon estiu de pandèmia, que vol dir que el món sencer està encara patint les conseqüències de la Covid-19. En la part del món en què ens trobem vivim esperançats en el temps nou que neix després de la vacunació. Hem experimentat, després del sofriment tant personal com col·lectiu, una més gran incertesa, tot i que alhora s’obre el camí a l’esperança.
Persones esperançades
L’esperança dels cristians està personificada en Jesús. L’esperança la podem veure com un itinerari que travessa el viatge de l’ésser humà que se sent estimat per Déu. Per a nosaltres, podríem dir, és obligatori ser persones esperançades perquè creiem que «Déu és omnipotent, Déu m’estima immensament, Déu és fidel a les promeses» i m’acompanya en la vida (paraules de Joan Pau II, 1978). En aquest sentit «l’esperança ens canvia la vida» (paraules de Francesc, 2018) i és així també com experimentem el misteri pasqual.
D’això i de més aspectes ens parlen, en les diferents seccions de la revista, en Cristòbal López, bisbe-cardenal de Rabat; en Marc Collado, jove sociòleg; en Jesús Folgado, prevere de Getafe; en Lino Emilio Valladares, prevere de Madrid i liturgista; en David Jou, físic i escriptor; la Isabel Cano, catequista; la Dolores Aleixandre, rscj. L’entrevista de la Carme Munté a l’Oriol Xirinachs, prevere de Barcelona; i les nostres seccions fixes: «En l’any litúrgic», en José Goñi; «Les lectures del diumenge», en Lluís Prat; i «Pregària», en Manolo Juárez.
La Paraula celebrada
Aquesta és la segona revista en què incorporem els comentaris de la Núria Calduch-Benages a les lectures del diumenge. La Núria és religiosa de les Misioneras Hijas de la Sagrada Familia de Nazaret, doctora en Sagrada Escriptura pel Pontifici Institut Bíblic de Roma. Us animo que els llegiu i els treballeu perquè són un bon instrument de formació bíblica. Aquests comentaris de la Paraula de Déu foren publicats, els tres cicles, a la revista Missa Dominical del 2010 al 2013. Posteriorment es compilaren en uns Dossiers CPL, La Paraula celebrada.
Les persones que integrem el Consell de la revista us desitgem un bon repòs estiuenc i unes bones vacances. Fins al curs que ve, si Déu vol
Català 
Español