Entrevista de Carme Munté Margalef
Mons. Aurelio García Macías és originari de l’arxidiòcesi de Valladolid. Quan, encara diaca, el seu arquebisbe aleshores, José Delicado, va decidir enviar-lo a estudiar litúrgia a Roma, al Pontificio Istituto Liturgico Sant'Anselmo, es va sentir una mica contrariat; però, obedient a allò que havia disposat el seu pastor diocesà, es va submergir en un món que se li va demostrar apassionant i, a poc a poc, camp per al seu servei fecund a l’Església, primer a la diòcesi d’origen i des de fa uns anys al Vaticà.
És bisbe titular de Rotdon i Subsecretari del Dicasteri per al Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments, organisme encarregat de custodiar i promoure la reforma litúrgica del ritu romà, volguda pel Concili Vaticà II
De jove se’n va anar a Roma a estudiar litúrgia. ¿Què el va apassionar tant de la litúrgia, fins a fer-ne la seva dedicació?
Pertanyo a una generació que no va ser gaire educada en la litúrgia durant els anys del seminari, almenys aquesta és la meva experiència. En l’àmbit acadèmic, es donava més importància a altres matèries teològiques. En l’àmbit espiritual, regnava una incerta creativitat en les celebracions i, per descomptat, la litúrgia no era la font primària de la vida espiritual. Però en acollir la invitació del meu arquebisbe a fer els estudis superiors de litúrgia a l’ Anselmianum de Roma, aviat vaig descobrir que en la litúrgia confluïen totes les altres matèries estudiades durant els estudis teològics: la Sagrada Escriptura, la mariologia, l’escatologia, etc.; i la litúrgia apareixia davant meu com una veritable síntesi de tot el saber teològic; més encara, com la teologia de l’Església expressada en forma de pregària i font primària de la meva vida espiritual.
¿Des de la Congregació per al Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments se senten custodis de la reforma litúrgica del Concili Vaticà II?
Certament, aquest és l’objectiu primari d’aquesta Congregació de la Cúria romana: promoure i regular la litúrgia de l’Església, segons la renovació volguda pel Concili Vaticà II. Per això, s’està en constant contacte i diàleg amb cadascun dels bisbes i de les conferències episcopals per ajudar en la comprensió de la recta aplicació dels principis de la reforma litúrgica i il·luminar possibles dificultats davant les noves situacions. En aquest sentit, és molt important la trobada amb els bisbes d’arreu del món durant les visites ad limina Apostolorum i la reflexió que va fent el Dicasteri, publicada en les diverses instruccions i documents al llarg de les últimes dècades.
La litúrgia és la font primària de la nostra vida espiritual
A 60 anys de la renovació litúrgica, ¿cal consolidar-la i fonamentar-la?
La renovació o reforma dels llibres litúrgics ja s’ha acabat; ara és temps d’aprofundir i viure el que ja ha estat reformat. El gran repte de l’Església actual és consolidar la vida espiritual de cadascun dels creients batejats en Crist. De vegades donem per descomptades moltes coses i, en ocasions, no es pot pressuposar ni allò bàsic. És urgent una renovació espiritual en tota l’Església. I per a aquesta comesa és bàsic i primordinal comprendre i viure la litúrgia, perquè és la font primària de la nostra vida espiritual que uneix i unifica tots els catòlics. Hi ha diverses «espiritualitats», amb minúscula, en l’Església, com propostes lliures que poden ajudar els fidels; però hi ha una «Espiritualitat», amb majúscules, que uneix i unifica tothom, i aquesta és la litúrgia.
¿Com ajudar els fidels a entrar en l’essència de la litúrgia?
Necessitem intensificar la formació litúrgica de tot el poble de Déu. Ja ho deia sant Joan Pau II en el 25è aniversari de la promulgació de la Constitució Sacrosanctum Concilium, el 1988: «La comesa més urgent és la de la formació bíblica i litúrgica del poble de Déu: pastors i fidels»Vicessimus quintus annus 15). Encara més: necessitem una iniciació litúrgica. Recordo la primera vegada que em vaig posar davant d’un ordinador. Gràcies a l’ajuda d’un company vaig anar aprenent la funció de cadascuna de les tecles i superant errors, fins que finalment, passat un temps, ja podia campar i progressar sol pel món digital. ¿Qui ens inicia en la vida de la litúrgia? Aquest també és un dels reptes més importants en el procés catequètic actual.
Necessitem una iniciació litúrgica
¿Som prou conscients que en cada missa celebrem el misteri pasqual? ¿Com podem ajudar a tenir-ne una vivència més conscient?
Hem de ser-ne molt més conscients. Si coneguéssim el contingut de les oracions del Missal Romà i el ric patrimoni eucològic de la litúrgia romana, advertiríem que la clau de les nostres celebracions és l’actualització de l’obra de la Redempció esdevinguda en el misteri pasqual de Jesucrist i prolongada en el temps en la litúrgia. La litúrgia no és un entreteniment; és una experiència espiritual que transforma. S’hi proclama la Paraula de Déu que és «viva i eficaç», és a dir, que quan s’escolta actua en l’interior del fidel que li és receptiu. En cada missa es combrega el mateix Crist, present en les espècies eucarístiques: el mateix Crist en nosaltres! Com menystenir aquesta experiència sacramental! Hem de recuperar el sentit teologal i espiritual de la litúrgia.
La dimensió comunitària de la litúrgia s’ha vist obstaculitzada per les restriccions derivades de la pandèmia. ¿Com podem recuperar-la? ¿La Covid-19 és també una oportunitat per realçar-la?
Vivim una situació «extraordinària» a causa de l’actual pandèmia, que impedeix el desenvolupament «ordinari» de la celebració litúrgica. Les restriccions exigides impedeixen, en molts casos, la genuïna dimensió comunitària de les celebracions. Però és un fet ocasional, com en altres moments històrics. És evident que, quan es pugui, la mateixa celebració litúrgica ens ajudarà a redescobrir el sentit comunitari del «nosaltres» eclesial que celebra.
Celebrar i viure el què l'Església ens indica cada dia de l'any
També hi ha una certa tendència a recuperar formes anteriors, la litúrgia tradicional. En aquest sentit, ¿quina és la transcendència del motu proprio del papa Francesc Traditionis custodes, del 16 juliol del 2021?
El papa Francesc ha volgut regular l’ús del Missal Romà anterior a la reforma del Concili Vaticà II. Aquest Concili va afirmar que el bisbe és el moderador, custodi i promotor de tota la vida litúrgica a la seva diòcesi. El papa Francesc, seguint aquesta voluntat del Concili Vaticà II, vol que siguin els bisbes diocesans, i no els preveres, els que regulin la facultat de fer servir el Missal Romà i els altres llibres litúrgics precedents a la reforma litúrgica a les seves pròpies diòcesis. I afirma que l’única expressió de la lex orandi del ritu romà són els llibres litúrgics promulgats pels sants pontífexs Pau VI i Joan Pau II.
Passat Nadal, ens situem en el camí de la Pasqua. ¿Com hem de transcórrer per aquest camí?
Seguint la gran pedagogia i escola eclesial de l’any litúrgic. Em fa l’efecte que les nostres programacions pastorals i personals han oblidat el cursus eclesial de l’any litúrgic. I voldria reivindicar el valor de l’any litúrgic com el camí marcat per l’Església per conduir la vida de tot cristià. La riquesa de la Litúrgia de les Hores, la gradualitat de les celebracions del Calendari, l’hermenèutica eclesial de les lectures bíbliques distribuïdes al llarg dels diversos cicles litúrgics… és una pedagogia, ben experimentada per l’Església durant molts segles, perquè els fidels puguin viure i endinsar-se en el misteri de Jesucrist. Ben fàcil i senzill: celebrar i viure el que l’Església ens indica cada dia de l’any!
Català 
Español