Francesc Conesa: créixer en sinodalitat

Entrevista de Carme Munté Margalef

L’Església es troba immersa en un procés sinodal 2021-2024 en diferents fases i a diferents nivells per tal que hi participi el conjunt del Poble de Déu. El lema del Sínode és tota una declaració d’intencions: «Per una Església sinodal. Comunió, participació i missió».

El bisbe de Solsona, Francesc Conesa, va ser nomenat pel papa Francesc «Pare Sinodal» i, com a tal, va participar a Roma del 4 al 29 d’octubre en la setzena Assemblea General Ordinària del Sínode.

Nascut a Elx el 25 d’agost de 1961, Conesa va ser nomenat bisbe de Solsona el 3 de gener del 2022 i, en el marc de la Conferència Episcopal Espanyola, és president de la Subcomissió de Relacions Interconfessionals i Diàleg Interreligiós. En l’àmbit de la Conferència Episcopal Tarraconense, és president del Secretariat Interdiocesà de Catequesi de Catalunya i les Illes Balears.

¿Què vol dir que la sinodalitat afecta la naturalesa mateixa de l’Església?

Durant els darrers anys, l’Església ha anat comprenent que, per fer realitat allò que va dir el Concili sobre la seva naturalesa, havia de créixer en sinodalitat. L’aprofundiment en què diu Lumen gentium sobre l’Església com a misteri de comunió i com a Poble de Déu que peregrina per aquest món ha portat a entendre que calia posar l’accent en el fet que l’Església és un poble en el qual caminem junts (sinodalment) i que aquesta realitat fonamental havia de quedar reflectida en formes de participació, discerniment i missió que impliquessin tots els batejats.

¿Quines oportunitats ofereix el Sínode per continuar aprofudint en la sinodalitat?

Al Sínode han anat apareixent nombrosos aspectes i dimensions de la sinodalitat. D’una banda, s’ha remarcat que la sinodalitat implica mantenir una actitud d’escolta i acolliment incondicional de tothom. També s’ha subratllat l’arrel litúrgica –sobretot eucarística– de la sinodalitat. El tema es va plantejar, així mateix, des d’una perspectiva canònica, ja que prendre seriosament la participació dels laics a la vida de l’Església exigeix reformes importants en el dret de l’Església. I, sobretot, va ser-hi present la perspectiva espiritual. Ja sant Joan Pau II havia parlat d’una «espiritualitat de comunió». Aquesta és una clau important, perquè si manca profunditat espiritual, resulten inútils els canvis estructurals.

Per créixer l'Església en el camí de la sinodalitat

¿Com valora personalment la seva participació en l’Assemblea General Ordinària del Sínode, celebrada a Roma del 4 al 29 d’octubre?

Per mi ha estat un goig i un privilegi haver pogut participar en aquesta Assemblea, en què he palpat la rica diversitat de l’Església. Hi he sentit veus molt diverses i, també, he pogut aportar la meva experiència i la meva opinió sobre com podia créixer l’Església en el camí de la sinodalitat, per a la missió. Les relacions fraternes amb altres bisbes, religiosos i laics; la presència propera del papa Francesc i la seva paraula il·luminadora; els llargs moments de pregària en comú..., tot això m’ha ajudat a viure el Sínode com una gràcia, com un esdeveniment espiritual.

El Sínode contempla la pluralitat d’expressions del «ser Església» com una riquesa i un goig

Sempre es parla d’unitat i de comunió en la diversitat. ¿Com es va plasmar aquesta realitat en les diferents sessions?

Una cosa que va quedar clara des del principi era la gran diversitat que hi havia entre nosaltres. Procedíem de cultures i maneres de pensar molt diverses. És molt diferent la realitat d’una església «saciada», com el Canadà; una església «màrtir», com Myanmar; o una església en un país en guerra, com Síria o Ucraïna. Al mateix temps, tots ens sentíem fortament units per la fe en Jesucrist, per l’amor a l’Església i pel desig d’anunciar a tothom el goig de creure en Jesucrist. Això ens feia experimentar que és veritat allò que diu l’Apocalipsi, que l’Església està formada per persones «de tota tribu, llengua, poble i nació» (5,9). El Sínode contempla aquesta pluralitat d’expressions del «ser Església» com una riquesa i un goig. Alhora, assenyala com un desafiament la qüestió de trobar un «equilibri dinàmic» entre el que és particular i el que és universal, entre el que és local i la dimensió de l’Església en conjunt.

¿En què consisteix la metodologia de la conversa en l’Esperit?

Una peculiaritat d’aquest Sínode ha estat el mètode de la conversa espiritual o conversa en l’Esperit. El seu objectiu era preparar-nos interiorment per posar-nos en situació d’escolta de l’Altre i dels altres. En aquest mètode es fan tres passos (o tres rondes de conversa). Comença amb la invocació a l’Esperit Sant perquè Ell ungeixi la reflexió. A continuació, es llegeix la Paraula de Déu i es deixa un temps per interioritzar-la. Comença aleshores la primera fase d’aportacions en què cada membre del grup comparteix la seva reflexió sobre el tema plantejat. Després de cada intervenció, es deixa un temps de silenci per obrir-se a l’escolta de l’altre. En un segon moment, anem assenyalant el que més ens ha commogut del que hem escoltat als altres. Ho fem en un clima d’atenció i de comunió. Finalment, intentem identificar els punts clau i discernir una resposta comuna i consensuada a la qüestió plantejada, intentant respondre a la pregunta: «¿Quins passos ens crida l’Esperit Sant a fer junts?». Aquest mètode pretén crear el clima espiritual per al discerniment. Va ser molt ben valorat per nosaltres, però també se’n van assenyalar les deficiències i es va dir que hauria de ser completat amb altres mètodes pel discerniment (com el «veure-jutjar-actuar» o el «reconèixer-interpretar-escollir» esmentat a Evangelii gaudium 51).

Tots som corresponsables de la vida i missió de l’Església, cadascú segons la seva vocació, experiència i capacitat

Sacerdoci baptismal, la clau de tot

¿Quines oportunitats ofereix el Sínode per aprofundir en un major protagonisme dels laics i la dona en l’Església i en un menor clericalisme?

A la Síntesi dels treballs de l’Assemblea es contenen nombroses pistes per créixer en la participació dels laics en la vida de l’Església. La clau de tot és la valoració del baptisme –i del sacerdoci baptismal– pel qual cada membre del Poble de Déu ha rebut la unció de l’Esperit i posseeix un instint per captar la veritat de l’Evangeli (sensus fidei). La capacitat de discerniment no només és pròpia d’una elit, sinó de tot el Poble de Déu. Pel que fa a la participació dels laics, em permeto subratllar la idea de «corresponsabilitat diferenciada», que apareix a la Síntesi: tots som corresponsables de la vida i missió de l’Església, cadascú segons la seva pròpia vocació i també segons l’experiència i la capacitat que tingui. Es va demanar també que es potenciessin els organismes de participació ja existents de manera que es faciliti que els laics i laiques prenguin part en les decisions importants sobre temes apostòlics.

¿Com hem d’entendre la doble dinàmica d’aquest Sínode entre Església local i Església universal?

En la constitució Episcopalis communio (2018), el papa Francesc va donar un canvi important al Sínode, que va passar de ser un esdeveniment a convertir-se en un procés en què es vol implicar tota l’Església. Allí s’estableix com una cosa important que, abans de l’Assemblea del Sínode, s’ha de consultar a tot el Poble de Déu i que, un cop finalitzada l’Assemblea, s’havien d’instrumentar processos perquè les conclusions fossin acollides. Això requereix un feed-back continu entre la Secretaria del Sínode, l’Assemblea i les esglésies locals. Crec que aquesta dinàmica –malgrat alguns problemes que ha suscitat– és una riquesa que no hem de perdre.

¿Com continuar aprofundint en la recepció del treball sinodal en làmbit local?

Ara el Sínode ens ha lliurat les seves reflexions, contingudes a la Síntesi, i ens demana acollir-les en l’àmbit diocesà i fer-hi les observacions oportunes, que seran enviades a la Secretaria del Sínode. Amb elles s’elaborarà l' Instrumentum laboris de la segona sessió de l’Assemblea. Nosaltres no ens en podem quedar al marge, contemplant com a espectadors passius el que passa. Com a membres de l´Església som actors i hem de prendre part en aquest procés que pretén ajudar-nos a créixer com a poble fidel de Déu que surt decidit a anunciar el seu Sant Nom.