Montse Prats: Un Déu que travessa fronteres

Continua llegint «Montse Prats: Un Dios que cruza fronteras»

Francesc Conesa: créixer en sinodalitat

Entrevista de Carme Munté Margalef

L’Església es troba immersa en un procés sinodal 2021-2024 en diferents fases i a diferents nivells per tal que hi participi el conjunt del Poble de Déu. El lema del Sínode és tota una declaració d’intencions: «Per una Església sinodal. Comunió, participació i missió».

El bisbe de Solsona, Francesc Conesa, va ser nomenat pel papa Francesc «Pare Sinodal» i, com a tal, va participar a Roma del 4 al 29 d’octubre en la setzena Assemblea General Ordinària del Sínode.

Nascut a Elx el 25 d’agost de 1961, Conesa va ser nomenat bisbe de Solsona el 3 de gener del 2022 i, en el marc de la Conferència Episcopal Espanyola, és president de la Subcomissió de Relacions Interconfessionals i Diàleg Interreligiós. En l’àmbit de la Conferència Episcopal Tarraconense, és president del Secretariat Interdiocesà de Catequesi de Catalunya i les Illes Balears.

Continua llegint «Francesc Conesa: crecer en sinodalidad»

Serena Noceti: el diaconat de les dones, un imperatiu

Entrevista de Carme Munté Margalef

El diaconat com a grau autònom i permanent fou restablert pel Concili Vaticà II, gairebé mil dos-cents anys després de la seva desaparició. Fins llavors, havia romàs només com a grau transitori de cara a l’ordenació sacerdotal. Ara bé, en moltes diòcesis, sobretot d’Àsia i Àfrica, encara no s’està duent a terme. «No hi ha Església sense diaconat», afirma la teòloga laica italiana Serena Noceti, alhora que defensa que obrir el diaconat a les dones és un imperatiu.

Serena Noceti és doctora en Teologia Dogmàtica, professora titular a l’Institut de Ciències Religioses de la Toscana a Florència, de la Facultat Teològica de la Itàlia Central, membre fundador de l’ Associació de Dones Teòlogues Italianes i vicepresident de l’ Associació Teològica Italiana.

Continua llegint «Serena Noceti: el diaconado de las mujeres, un imperativo»

César Cid: Acompanyant el final de la vida

Carme Munté Margalef entrevista a César Cid

«Acompanyar el final de la vida és el gest més bonic que l’home pot experimentar, fins i tot des d’una mirada atea o agnòstica», afirma César Cid, diaca de l’arxidiòcesi de Madrid, expert en dol i atenció espiritual al final de la vida. «El desig es va plasmar des del començament de la meva formació i no he fet altra cosa (pastoral) que acompanyar a morir i facilitar el dol com a tanatòleg (terme adequat que ens costa acceptar a Espanya). La persona que deixa la vida necessita ser reconeguda com qui és, que li permetin tancar la seva existència, relacionar-se amb tot el que és sagrat i sentir-se especialment estimat».

Actualment, César Cid treballa a hospital Hestia Madrid duent a terme l'atenció espiritual i col·labora amb l'MD Anderson Cancer Center Madrid haciendo escucha y acompañamiento a familias y enfermos. También hace exequias en el tanatorio M30 de Madrid.

Continua llegint «César Cid: acompañando el final de la vida»

Vittorio Scelzo: envellir mirant el futur

El papa Francisco va instituir la Jornada Mundial dels Avis i la Gent Gran al 2021. Vittorio Scelzo ens parla de tot plegat.

Entrevista de Carme Munté Margalef

Des del minut zero del seu pontificat, el papa Francesc ha criticat la cultura del descart, que margina les persones que no són productives. Entre elles, els ancians. I per a posar-los en el lloc que els correspon, ha instituït la Jornada Mundial dels Avis y de la Gent Granamb motiu de la festivitat de santa Anna i sant Joaquim.

Durant l’any passat, a més, va dedicar una sèrie de catequesi sobre el sentit i el valor de la vellesa, en les quals va parlar d’un tema tan important com és el de l’aliança intergeneracional: «Si els ancians es repleguen en la seva melancolia i renuncien a somiar, els joves no podran veure més enllà del seu telèfon intel·ligent». Per contra, «els ancians estan cridats a comunicar els seus somnis, perquè a partir d’ells els joves puguin eixamplar horitzons i prendre decisions que obrin camins de futur».

També el Dr. Vittorio Scelzo, responsable de la pastoral de la gent gran en el Dicasteri pels Laics, la Família i la Vida del Vaticàté grans somnis per als ancians.

Continua llegint «Vittorio Scelzo: envejecer mirando al futuro»

Oriol Xirinachs: construint ponts d’esperança

Entrevista: Carme Munté Margalef, Barcelona
Fotos: Antoni M.C. Canal, Mataró
Vídeo: Marta Pons Flotats, Barcelona

L’Oriol Xirinachs (Barcelona, 1935) diu que la veritable esperança és dialèctica i l’explica amb una imatge molt gràfica: la d’un pont que connecta la persona que espera i la persona en qui espera. Ell mateix ha estat constructor de ponts d’esperança en la seva llarga experiència pastoral i social en entitats com la Obra Social Sant Martí, el Centre Català de Solidaritat, la Fundació Llindar y el Centre d’Acollida Assís.

Continua llegint «Oriol Xirinachs: construyendo puentes de esperanza»

Aurelio García Macías: La urgencia de la renovación espiritual

Entrevista de Carme Munté Margalef

Mons. Aurelio García Macías és originari de l’arxidiòcesi de Valladolid. Quan, encara diaca, el seu arquebisbe aleshores, José Delicado, va decidir enviar-lo a estudiar litúrgia a Roma, al Pontificio Istituto Liturgico Sant'Anselmo, es va sentir una mica contrariat; però, obedient a allò que havia disposat el seu pastor diocesà, es va submergir en un món que se li va demostrar apassionant i, a poc a poc, camp per al seu servei fecund a l’Església, primer a la diòcesi d’origen i des de fa uns anys al Vaticà.

És bisbe titular de Rotdon i Subsecretari del Dicasteri per al Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments, organisme encarregat de custodiar i promoure la reforma litúrgica del ritu romà, volguda pel Concili Vaticà II

Continua llegint «Aurelio García Macías: La urgencia de la renovación espiritual»

Màrion Roca: dones en llocs de responsabilitat a l’Església

«Vaig notar el pes de la responsabilitat pel càrrec, no pas per ser dona».

Entrevista de Carme Munté Margalef i fotografies d’Antoni M. C. Canal.

Les dones van ocupant llocs de responsabilitat i de presa de decisions en l’Església, com la Màrion Roca Sagués, que fa més de tres anys va esdevenir la primera dona a ocupar el càrrec de Secretària General i Cancellera de l’arquebisbat de Barcelona. Una feina de despatx i de portes endins, que esdevé caixa de ressonància del batec de la vida diocesana, amb vocació de sortida, com indica el mateix Pla Pastoral Diocesà «Sortim!». Una feina tan sensible com desconeguda, consistent a donar fe i gestionar tots els documents, tràmits i actes de la Cúria. També a tenir cura que tot es custodiï pertinentment a l’arxiu de la Secretaria General. Plan Pastoral Diocesano «¡Salgamos!» (Barcelona). Una tarea tan sensible como desconocida, consistente en dar fe y gestionar todos los documentos, trámites y actas de la Curia. También cuida de que todo se custodie pertinentemente en el archivo de la Secretaría General.

Continua llegint «Màrion Roca: mujeres en lugares de responsabilidad en la Iglesia»

José Antonio Goñi: Con gestos, con símbolos

Mercè Solé entrevista a José Antonio Goñi.

Días de pandemia y confinamientos en los que nos vemos obligados a renunciar al contacto físico y en los que la presencia y la comunicación se expresan como pueden: en la distancia virtual o en la cercanía sin rostro, mejor dicho, tras una máscara. Un buen momento, sin duda, para reflexionar sobre un aspecto de la comunicación que solemos dar por hecho: el lenguaje gestual y el simbólico. Para ello nos ponemos en contacto con José Antonio Goñi, párroco de San Saturnino, en Pamplona, y profesor de liturgia del Pontificio Instituto de San Anselmo, en Roma y miembro, hasta hace muy poco, del consejo de redacción de Galilea.153.

Continua llegint «José Antonio Goñi: Con gestos, con símbolos»

Lluc Aragón: «He aprendido mucho sobre Jesús y sus valores»

Cuando preparábamos este número y pensábamos a qué personas sería interesante entrevistar, decidimos que lo mejor sería dirigirnos a un niño. Porque aunque todavía no tuviera muy formuladas o reflexionadas las cosas, sí que podría ser un soplo de aire fresco, tal vez políticamente incorrecto a veces, como la vida. Por eso hemos ido al encuentro de Lluc, que tienen once años y es un niño de una familia creyente, que va a un colegio laico, que ha sido bautizado, ha hecho la primera comunión y se está preparando para la confirmación… Que participa en el centro de educación en el tiempo libre de la parroquia… y que ha visto como este año todo ello se veía muy condicionado por la Covid.

Nos encontramos en el local del Centro parroquial (en el barrio de La Sagrera de Barcelona), porque es un lugar amplio y ventilado, más adecuado que no su domicilio. Pero todo ello resulta un poco desangelado, porque, como es normal, estas paredes que normalmente bullen de actividad infantil y juvenil, ahora solo respiran vacío.

Una familia creyente

Lluc, cuéntanos quien eres

Me llamo Lluc. Vivo con mi abuela, mi padre, mi madre y con mi hermano menor. En mi familia todos son creyentes. Mi madre es joyera, hace joyas, y mi padre trabaja en una asociación que ayuda a las asociaciones. Voy a un colegio del barrio, que tiene un proyecto distinto al de otros colegios.

Continua llegint «Lluc Aragón: «He aprendido mucho sobre Jesús y sus valores»»